Tanque els meus ulls i encara veig l’escena: diverses persones deambulem en silenci en una fosca i tancada nit de "La Hoya", les exclamacions van acabar ja fa temps, i només ens queda la sorpresa i l'esglaiament davant d’un espectacle de dimensions còsmiques, dotzenes i dotzenes de meteors solquen contínuament el cel, en silenci, impossibles de comptar, l’única cosa que podem fer és tractar de retindre la imatge en la nostra retina, segurs de que probablement mai tornarem a veure res igual.

Enguany no serà gens paregut a aquell novembre de 1999, però almenys podrem veure algunes de les partícules del cometa Tempel-Tuttle creuant el cel en forma de "estrela fugaç". Vagen enumerant els seus desitjos, segurament ja no sabran què demanar quan ja porten una estona.

La majoria de les pluges de meteors varien d’any a any, però les Leònides són particularment capritxoses. Molts anys passen sense pena ni glòria produint només 5 o 10 meteors visibles per hora. Però en algunes ocasions, els meteors es van veure caient "com a flocs d’una tempestat de neu", amb ràtis estimats de diverses dotzenes per segon!

Enguany s’espera que siga millor que la mitjana i a més no tindrem la interferència de la llum de la Lluna, perquè esta s’encontra pràcticament Nova, i per tant no visible durant la nit. Les "tradicionals" Leònides: la part més fiable de la pluja tindrà un pic no visible des d’Espanya durant el matí del dimarts 17 de novembre, de dia, però podràs veure uns quants meteors per hora davall unes condicions ideals de cel fosc la nit anterior (del dia 16 al 17), però tin en compte: sempre després de mitjanit!

Però un intens augment d’activitat s’espera al voltant de 12 hores després, aproximadament el dimarts 17 a les 22:45 hora local espanyola, quan s’espera que l’activitat augmente fins els 200 meteors per hora. La pena és que a eixa hora les Leònides no seran visibles perquè encara no haurà aparegut el radiant (en Lleó) sobre el nostre horitzó local, cosa que ocorrerà cap a les 00:15 ja del dimecres, i teòricament eixe pic d’activitat hi haurà ja descendit prou fins als 50 meteors per hora, al que caldrà restar els que no veiem per la baixa altura del radiant, el que finalment ens deixa uns pobres 25 a 30 meteors per hora.

Hi ha alguna possibilitat que es retarde una hora el pic, la qual cosa ens deixaria veure uns 50 meteors entre les 00:15 i les 01:00. Bo, i sempre cap l’esperança d’un augment no previst de l’activitat...

De totes les maneres, allà on estigues, recorda que les Leònides no seran visibles abans de mitjanit (quan el punt radiant en Lleó aparega sobre el teu horitzó local). I deixant els pics o augments d’activitat a banda, el nombre de meteors visibles s’incrementarà des de l’eixida del radiant conforme que Lleó vaja pujant en el cel.

Assegura’t d’abrigar-te; l’observació de meteors és sempre més freda del que esperes. L’equip ideal per a l’ observació de meteors és una confortable hamaca reclinable, un sac de dormir, i un coixí. Si vius en una ciutat o en els afores d’una, has de considerar el desplaçar-te a un lloc fosc lluny de la contaminació lluminosa de la ciutat. En tot cas, busca un lloc on no hi haja llums que t’il·luminen directament.

Mars Attacks!
La direcció en què mirar és cap a on el teu cel siga fosc. Fixa’t en els traços dels meteors, només aquells que vinguen des de la constel·lació de Lleó són Leònides.  Casualment es troba el planeta Mart prop de la constel·lació de Lleó, prou pròxim al radiant, pel que pareixerà que per fí els marcians han decidit atacar La Terra llançant-nos leònides des del seu planeta. Altres pluges de meteors menys conegudes són simultànies (les Tàurides); els seus meteors són escassos però tendixen a ser més brillants. Si veus un brillant i lent meteor venint des de la direcció de Taure, eixa és una Tàurida. També estaràs obligat a veure unes quantes "esporàdiques" que no estan associades a cap pluja major.

Fonts: Tony Flanders (S&T), Mikhail Maslov i Jérémie Vaubaillon (Caltech).